Molt se n’ha parlat, aquests mesos d’estiu, sobre qüestions poc més que secundàries o terciàries. A Maó, concretament, del que més, banderes. Poc s’ha parlat de la nova oficina de mediació en temes hipotecaris, per posar un exemple.
Això ve donat per unes males pràctiques que es venen donant des de fa dècades, que donen més ressò a les qüestions menys rellevants. Per altra banda, unes pràctiques de fer política que, sense tenir una obsolescència programada, cauran més prest que tard pel seu propi pes.
Tot i aquest procés de caiguda de les antigues maneres, és palpable que encara hi queden restes d’aquells que ho veuen com una oportunitat i que es creuen en possessió de la veritat absoluta, restes del pensament únic i d’allò d’escoltar al poble només un cop cada quatre anys.
La gent de carrer, com jo mateix, no és el que volem. Després d’una gran estafa com està sent la crisi econòmica, on molts hem tocat fons, hem obert els ulls i ja no val tot, el conformisme ha quedat desfasat.
El 24 de maig va deixar clar això i, entre altres coses, que no es tracta de pensament de dretes o d’esquerres únicament; es tracta que els ciutadans puguem decidir dia a dia l'esdevenir de les nostres vides, amb els nostres errors i els nostres encerts. On ja no serien errors o encerts polítics, sinó decisions del poble.
No és fàcil aconseguir la participació diària de la ciutadania, però hi ha mecanismes que la farien factible, com poden ser plenaris al carrer, referèndums vinculants, xerrades polítiques –amb la participació de tots els partits- on s’intentin arribar a consensos conjuntament amb la gent i que deixin de banda les directrius o ideologies de cada partit o participant, els rancors del passat i altres faules que no porten enlloc.
En definitiva, com a jove que es defineix progressista, vivint un moment històric econòmic, polític i social com aquest, crec necessària la posada en marxa d’aquests mecanismes per atracar la política a les persones, vull que entre tots decidim què volem del nostre municipi i que no només quedi en mans dels 21 regidors electes; s’ha d’entendre que democràcia vol dir govern de la gent, no via lliure pels que hem triat com a representants.
(Article d'opinió publicat pel "Diari Menorca" dia 11 de setembre de 2015)
