Ho he de dir, estic que no en dono crèdit. L'atac a tots els drets socials d'aquest "Gobierno" ha estat brutal els darrers anys, però per si no n'hi hagués prou ara han donat una passa més i han dilapidat qualsevol besllum de llibertat d'expressió existent a l'Estat espanyol.
Un Estat podrit fins al més profund del seu interior i hipòcrita en la seva màxima expressió, una hipocresia que -per desgràcia- és capaç d'enganar a la ciutadania, que aplaudeix a milions les diferents manipulacions que els regalen els mitjans de comunicació de masses.
La ciutadania va ser adormida, ja fa molts anys, per un medicament sintètic anomenat transició i que va fer, com tots els antidepressius, que una mala situació semblés menys dolenta. "De aquellos polvos, estos lodos" solen dir, i és que ens han fotut tants "polvos" des de llavors, que ens semblava que ho estàvem gaudint i realment ens estaven passant una ETS darrere una altra.
A tot açò, les conseqüències d'una transició de mentida han arribat a avui en dia a la nostra societat, sota la bandera del patriotisme -amb la col·laboració inestimable d'espanyols de bandereta, d'aquells que s'inventen lletres per l'himne però paguen els impostos a un altre país.
Ja m'agradaria veure aquell poble que va sortir al carrer per dir "Je suis Charlie Hebdo", reclamant llibertat d'expressió, però tinc por que una gran part d'aquell poble només sortís al carrer per demostrar el seu odi racial... sinó avui també seria al carrer per reclamar llibertat d'expressió per aquells que simplement canten, i per desgràcia açò no és així -ni té pinta de ser-ho en un termini curt de temps.
Tot açò demostra clarament que el feixisme està molt viu i que patim una greu mancança de cultura democràtica. Avui és Valtonyc, però també Pablo Hasel, els presos polítics catalans, el segrest del llibre "Farinha", el segrest de diferents números de "El Jueves", els titellaires de "Títeres desde abajo", l'obra de Santiago Sierra "Presos Políticos en la España Contemporánea", etc.
Avui són ells, però demà podem ser qualsevol de nosaltres. És hora d'obrir els ulls, perquè aquests fets no són aïllats, igual que tants altres fets que demostren que estem governats per un partit feixista dins d'un Estat totalitari.
Per exemple? Les retallades en educació i sanitat, les pensions, la repressió policial, l'odi a Catalunya i la llengua que es parla aquí i allà, el menyspreu a la cultura, el rescat bancari i de les autopistes, i tantes altres... totes aquestes són violències cap a una classe social, la treballadora, la classe del que té treball i del que no, la que cobra menys del salari mínim i la que cobra 3000 €. De veritat creieu que les classes socials es diferencien per un 0 més o menys a final de mes?
Si et semblen més dolent unes lletres d'una cançó que les violències de l'Estat, i del "Gobierno", em sap greu ser jo qui et digui: Sí, tu també ets un feixista.
Res més,
Solidaritat i força, Valtonyc.
