Efectivament, divendres que ve -16 de març- entraré a la presó.
Sóc conscient que alguns estareu a punt d'obrir un bòtil d'un bon xampany francès, però us recomano esperar a llegir tot el que he de dir. És un titular, com tants dels que es llegeixen en premsa avui en dia, totalment sensacionalista, "que la realitat no t'espanyi un bon titular".
Tot i açò, la veritat és que sí, divendres dia 16 de març, a les 10.00 h, entraré per primer cop en la meva vida i, si és per la mateixa causa, espero que no sigui la darrera vegada. I ara us explicaré per què.
Fa uns mesos, un grup de gent, creient que hi havia algunes temàtiques que encara són tabú dins de la societat menorquina, vam pensar que era el moment d'implicar-nos una mica i posar damunt la taula uns temes que havien estat callats fins al moment.
Amb molta il·lusió, ens vam ajuntar 12 persones d'àmbits diferents i amb diferents perspectives sobre essencialismes del dia a dia de la nostra societat, i ens vam posar en marxa per crear una espècie de plataforma per elaborar projectes (en forma de debats, conferències, concerts, etc.) i entregar-los fets a diferents entitats de l'Illa, perquè aquestes els portessin a terme.
Clar està que, la nostra intenció no és lucrar-nos econòmicament d'aquesta activitat, treure cap benefici personal, arribar a cap tipus de conclusió i molt menys educar -o adoctrinar, com està de moda dir ara- al jovent. La nostra missió és única i exclusivament posar damunt la taula uns assumptes que creiem importants, que es puguin debatre i que sigui un mateix -a partir del debat i la reflexió- qui tregui conclusions.
Fa tot just tres setmanes vam posar en marxa el primer cicle de xerrades, que s'han realitzat a tots els instituts públics de Menorca i del qual han participat prop de 1300 alumnes. La temàtica? Les drogues i l'alcohol, una problemàtica latent dins el jovent que, d'alguna manera, fins ara no s'havia enfrontat de cara i que els programes existents no havien donat els resultats esperats.
Així que vam començar a treballar, junt amb les entitats, IES i AMiPAs, per poder fer realitat aquesta idea, crear consciència a partir de l'experiència de persones que han patit o han tractat aquesta malaltia que es diu addicció. Per aquesta tasca, i com a ponents, s'ha comptat amb dos interns del Centre Penitenciari i dues persones que han superat l'addicció mitjançant els programes de Projecte home, metges, psicòlegs, terapeutes, etc. (Especial menció als interns i als participants de Projecte Home per la seva valentia a l'hora de plantar-se davant els alumnes i professors per parlar sobre les seves vivències, que en la majoria de casos no són gens agradables).
L'experiència amb les persones que han passat per l'addicció ha estat, personalment, molt impactant. El que ens han explicat aquests dies ha estat molt fort, per aquest motiu diversos alumnes, professors i persones que han col·laborat, s'han emocionat durant els debats.
A tot açò, insistir en la valentia d'unes persones que són conscients que s'han equivocat en algun moment però que també s'han sabut adonar que no era bo per ells, ni pels seus entorns, les addiccions que han patit i les conseqüències que açò els ha reportat. Per açò vull aprofitar aquestes línies per agrair-los l'ajuda que ens ha proporcionat i la valentia demostrada.
Tornant als debats, com he dit hem passat per tots els IES públics de l'Illa i ho vam "acabar" amb un debat/concert on hi va haver més d'una sorpresa, en forma de testimonis d'entre el públic.
Ara començam una segona etapa, on es portaran a terme unes xerrades/col·loqui/debat, amb persones que han tractat d'una manera o altra amb les drogues i que es realitzaran a la seu de l'IME, a l'Ateneu, al Cercle Artístic, entre d'altres.
Dins aquest "entre d'altres" hi entra el Centre Penitenciari de Menorca, un lloc molt diferent de la resta dels anomenats i alhora molt motivador. Per aquesta ocasió des de Debat a Bat (així es diu aquesta plataforma) es vol comptar amb els dos interns, que tant ens han ajudat, i amb dues persones joves que puguin explicar quina incidència -des del seu punt de vista- tenen les drogues dins la joventut.
Les companyes de Debat a Bat van pensar que na Cecília Ligero i jo (alhora membres d'aquest grup de persones) podríem explicar davant els interns les nostres vivències, no sols personals sinó també en l'entorn, amb les drogues.
He de reconèixer que tot m'ha impactat molt més del que me pensava, que he descobert a dues grans persones com són en Guillermo i en Jorge, a més de tots els professionals que en un moment o altre han participat de les xerrades. I també he de reconèixer que, no sé com m'afectarà psicològicament el fet d'entrar per la porta d'una presó -encara que sigui per sortir unes hores després.
La veritat és que no sé molt bé que puc aportar als interns, no sé què puc explicar a unes persones que ho han viscut i reviscut tot diverses vegades, però alhora estic molt emocionat per poder compartir "taula" amb persones que han viscut i patit tant. Serà una experiència inoblidable, sens dubte.
El que sí que sé i tenc molt clar, és que serà una experiència enriquidora i que aprendré lliçons de vida molt importants.
Ara que ja sabeu el motiu del titular, només em queda dir una cosa:
Sí, efectivament, divendres dia 16 de març, a les 10.00 h, entraré per la porta de la presó, tindré l'oportunitat de viure una experiència inoblidable i estic content, emocionat i -he de confessar que- tenc certa por de quin serà l'impacte emocional d'aquesta experiència.
