La nostra Constitució?

Avui, 6 de desembre de 2014, es commemora el 36è aniversari de la ratificació, en referèndum, de la Constitució espanyola.

Una Constitució que s’ha modificat només en dues ocasions, al 1992 i al 2011, sempre per imposició d’Europa i sense comptar amb l’opinió del poble espanyol. Comparat amb altres països de l’Unió Europea, el número de reformes es ridícul: Alemanya, en 65 anys, 60 reformes; Irlanda, en 77 anys, 27 reformes; França, en 56 anys, 24 reformes; Portugal, en 38 anys, 12 reformes;...

Una altra dada interessant sobre la carta Magna espanyola és que, més del 60% de la població espanyola d’avui dia, amb dret a vot, no ha votat aquesta constitució. Per tant podríem dir que ha quedat una mica desfasada i obsoleta.

Dir que no s’ha intentat modificar la Constitució seria mentir, però aquí hi juguen dos factors molt importants:

• El primer: és molt difícil presentar una iniciativa de reforma, ja què per això es necessari que, al menys, una cinquena part dels diputats (70) firmin aquesta iniciativa. 

• El segon: fins el moment, només els grups majoritaris (PP i PSOE) han tingut oportunitat de presentar iniciatives, i sempre que les han presentades ha sigut des de l’oposició i mai des del Govern. 

Donada la situació actual del país i l’antiguitat de la Constitució, ha arribat el moment de que els nostres polítics es deixin de partidismes i d’egoismes, que s’asseguin als seus seients estimats i comencin a treballar per millorar la vida dels espanyols.

Per tant, que comencin a presentar reformes constitucionals amb sentit comú, on la llibertat, la justícia i la igualtat no només siguin reconeguts sinó també defensats; on els drets socials quedin ben garantits; on el poder econòmic no tingui més pes que el poder social i on la sobirania popular sigui una realitat i no la il•lusió de gairebé 50 milions d’espanyols.