No és la meva constitució

Me sap greu, de ver, ja m'agradaria poder dir el contrari. Però no, aquesta constitució -de la qual acabau de celebrar el 39è aniversari- no és la meva.

I tampoc és la vostra, no de la gran majoria de vosaltres. No és una neura meva, eh? Que consti. Però m'explicaré...

Ho dic, en primera instància i més enllà dels defectes que consider que té, perquè més del 75% dels espanyols i espanyoles d'avui en dia no vam poder votar aquesta constitució. És a dir, que dels més de 46 milions d'habitants del Regne, uns 34 milions no vam tenir l'oportunitat de votar-la.

Així i tot, ens intenten vendre que la Constitució Espanyola de 1978 segueix essent vigent i legítima, com si els temps no canviessin i com si les persones fóssim simples contribuents que no tenen dret a decidir sobre el més elemental de l'Estat on vivim.

39 anys després, ens empenyen a oblidar que només els van donar a triar entre el Sí o el No. Després de 40 anys de franquisme, de temps molt obscurs, t'ofereixen dues opcions, una possibilitat de suposada pau social o una possibilitat de suposat continuisme.

Per altra banda, tot i ser aprovada per una ampla majoria (fa 39 anys!), el més lògic és que una Constitució es vagi actualitzant en sintonia amb els temps i necessitats històrics/temporals. A Espanya però, en comparació amb altres Estats que tenen constitucions més joves i molt més reformades, només s'ha modificat en dues ocasions... la primera l'any 1992 per adequar-la al Tractat de Maastricht i així poder entrar a l'OTAN, la segona l'any 2011 per posar per davant la devolució del deute per davant dels serveis a la ciutadania. No cal dir que, en aquesta darrera no ens van demanar opinió.

La Constitució espanyola de 1978, aquella que té articles tan polits com:

Article 35.1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció mitjançant el treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.

Article 47. Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat.

Article 128.1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general.

És automàticament violada en aquests articles pels partits constitucionalistes, sobretot pel PP, i és elevada fins a la divinitat en articles tan poc democràtics com el 56.3., el 135 o l'arxifamós 155.

Així, no és d'estranyar que moltes siguem les que volem una nova Constitució. Una que fermi els drets socials, que reconegui les diferents nacions i nacionalitats, el dret a decidir i que sigui radicalment més democràtica. De mentre açò no passa, no puc fer menys que reconèixer que aquesta no és la meva Constitució.