De tot en sortim

En aquets moments, sa meva vida està dedicada as demés, cosa que no suposa cap càrrega per jo. Si que és ver que m'agradaria tenir una feina remunerada, per poder anar sobrevivint, per poder aconseguir s'ansiada independència de la "mare i pare estat" i sense necessitat d'un referèndum, i en açò estic concentrant part des meus esforços.

M'he donat compte de que una vegada defens una causa, de cara a s'altre gent, sa vida privada i personal passa a una segona (o cinquena) plana; i tots sabem que sa vida privada alguna vegada te sol fotre qualque hòstia d'aquelles que fan molt de mal, com he comprovat fa ben poc. I és en aquest moment quan m'he creat un conflicte intern molt "heavy".

Defens unes causes, a mort, però he vist es fons de molt a prop, cosa que ha fet que no sentís sa mateixa il·lusió, temporalment, per aquestes causes. I me deman; és normal? Sóc mala persona per açò?

Al llarg d'ets anys m'he anat creant una cuirassa per a que només una persona important fos sa que carregues amb ses meves penúries, cosa que m'ha duit a ser dèbil avui en dia per no saber delegar en tota aquella gent que m'aprecia.

Bé, que tot açò m'ha fet reflexionar més que mai. M'ha ajudat a posar en ordre tots es papers que tenia tirats damunt sa taula des meu cervell, a fixar-me uns objectius i unes prioritats.

Gràcies al mon avui en dia estic molt millor, ara se que he de fer quan rebi una clotellada, córrer a rallar amb aquells que me volen ajudar, escoltar opinions i aprendre d'elles. Gràcies al mon també he decidit seguir defenent ses meves idees i no deixar que ses situacions adverses me superin.

He de dir que m'he sentit molt egoista per no saber sortir d'una "tonteria", mentre centrava esforços en açò hi havia gent que necessitava molt més es meu petitíssim granet d'arena per canviar el mon. Me sap greu haver fallat.

Si algú arriba fins aquí baix, gràcies per perdre 5 minuts en llegir es meus pensaments. Sembla una tonteria però ja ho diuen: "millor fora que dintre".

Només me queda una cosa a dir, seguim treballant per una societat millor!

I és que... de tot en sortim!

Barcelona, 27 de maig.

Eren les 10.30h del matí, les casseroles van començar a sonar als balcons. D'un principi em va estranyar molt escoltar aquest soroll tant estrident tant d'hora. Però sabia, casi al 100%, el perquè d'aquesta caçolada matinera. No em va fer falta més que encendre la televisió per confirmar les meves sospites, un petit pas per la xarxa per veure si els meus companys estaven assabentats, un parell de trucades i directe a plaça Catalunya.

Els meus amics estaven allà des de feia unes hores, alguns d'ells eren al bell mig de la plaça, els mossos els havien agafat per sorpresa a les 7 del matí, i ja els hi havia donat temps de carregar unes quantes vegades.

De petit, a casa, sempre m'havien dit que "si un no vol, dos no es barallen", doncs aquí això no era del tot cert, els indignats no volíem cap mena de baralla, en canvi els mossos (capitanejats per un sense vergonya anomenat Felip Puig) tenien més fam de sang que mai.

Amb l'excusa de fer net la plaça van carregar contra acampats que no feien res per defendre’s, a part de asseure’s i elevar les palmes a l'aire en són de pau. Els membres dels serveis de neteja van actuar, coaccionats per els propis mossos d’esquadra, llençant tot el que trobaven al seu pas a les escombraries. Des de equips informàtics, passant per tendes d'acampada, utensilis de cuina, etc.

El que veritablement volien netejar eren els nostres pensaments, els pensaments d’un poble fart de corrupció, de polítics que no ens representen, de polítics que pensen només en els mercats i no en el poble, de les retallades socials, del bestial atur del que patim tots i totes i d’un sistema electoral que no afavoreix la vertadera democràcia. Les seves eines de neteja no van ser més que una: LA VIOLÈNCIA.

Cap a les 12.30 tota Barcelona estava assabentada del que estava succeint a plaça Catalunya, i els carrers del voltant s'omplien de joves, parats, treballadors, jubilats i turistes. Els mossos havien format dos cercles dins la plaça, un impedint que els acampats, que havien sigut sorpresos de bon matí, poguessin sortir de la plaça i un altre impedint que els milers de persones que rodejàvem la plaça poguéssim entrar amb els nostres companys i manifestar-nos pacíficament en contra d'aquesta animalada que estaven duent a terme aquest gossos de tura comandats per el conseller Puig.

Cap a les 13h els treballadors de BCNeta havien acabat amb la "neteja" i els mossos al veure’s rodejats per milers de persones, que anaven augmentant minut rere minut, van voler abandonar la plaça carregant, sense cap tipus de diàleg, contra tota la gent que la envoltava, no sense prendre represàlies, per no haver complert la verdadera operació, que era desallotjar als indignats.

Els mossos, als que no va importar carregar contra pacífics manifestants; joves, vells, invàlids i turistes (com demostren moltes de les imatges i vídeos que han sortit pels diferents mitjans de comunicació i la nostra pròpia vivència) van fugir disparant a tota persona que passés per allà. Una vegada als furgons, van tornar als voltants de la plaça i van tornar a disparar contra la gent, demostrant la seva impotència i la seva ràbia. Després d’aquest conat de retirada, van tornar als furgons i van sortir a tota velocitat intentant atropellar, sense èxit per sort, als manifestants que estaven a la ronda de Sant Pere.

Una vegada retirats els mossos, les milers de persones que havien suportat la pressió policial durant hores varem esclatar d’alegria; abraçades als companys que havien estat lluitant pacíficament a l’interior de la plaça, llàgrimes d’emoció i crits de “No a la violència” ompliren la plaça en acabar tot.

Des de aquestes línies, dos joves menorquins que vam viure aquests esdeveniments, volem transmetre al poble menorquí els fets ocorreguts a Barcelona el 27 de maig, ja que alguns medis de comunicació no mostren lo que vertaderament va passar.

“Ha començat una nova revolució i aquest cop avança amb convicció”

Carlos Pons Camps

Roger Vila Martínez

Barcelona.