En aquets
moments, sa meva vida està dedicada as demés, cosa que no suposa cap càrrega
per jo. Si que és ver que m'agradaria tenir una feina remunerada, per poder
anar sobrevivint, per poder aconseguir s'ansiada independència de la "mare
i pare estat" i sense necessitat d'un referèndum, i en açò estic
concentrant part des meus esforços.
M'he donat
compte de que una vegada defens una causa, de cara a s'altre gent, sa vida
privada i personal passa a una segona (o cinquena) plana; i tots sabem que sa
vida privada alguna vegada te sol fotre qualque hòstia d'aquelles que fan molt
de mal, com he comprovat fa ben poc. I és en aquest moment quan m'he creat un
conflicte intern molt "heavy".
Defens unes
causes, a mort, però he vist es fons de molt a prop, cosa que ha fet que no
sentís sa mateixa il·lusió, temporalment, per aquestes causes. I me deman; és
normal? Sóc mala persona per açò?
Al llarg
d'ets anys m'he anat creant una cuirassa per a que només una persona important
fos sa que carregues amb ses meves penúries, cosa que m'ha duit a ser dèbil
avui en dia per no saber delegar en tota aquella gent que m'aprecia.
Bé, que tot
açò m'ha fet reflexionar més que mai. M'ha ajudat a posar en ordre tots es
papers que tenia tirats damunt sa taula des meu cervell, a fixar-me uns
objectius i unes prioritats.
Gràcies al
mon avui en dia estic molt millor, ara se que he de fer quan rebi una
clotellada, córrer a rallar amb aquells que me volen ajudar, escoltar opinions
i aprendre d'elles. Gràcies al mon també he decidit seguir defenent ses meves
idees i no deixar que ses situacions adverses me superin.
He de dir
que m'he sentit molt egoista per no saber sortir d'una "tonteria",
mentre centrava esforços en açò hi havia gent que necessitava molt més es meu petitíssim
granet d'arena per canviar el mon. Me sap greu haver fallat.
Si algú
arriba fins aquí baix, gràcies per perdre 5 minuts en llegir es meus
pensaments. Sembla una tonteria però ja ho diuen: "millor fora que
dintre".
Només me
queda una cosa a dir, seguim treballant per una societat millor!
I és que...
de tot en sortim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada