dilluns, 29 de setembre del 2014

De tot en sortim

En aquets moments, sa meva vida està dedicada as demés, cosa que no suposa cap càrrega per jo. Si que és ver que m'agradaria tenir una feina remunerada, per poder anar sobrevivint, per poder aconseguir s'ansiada independència de la "mare i pare estat" i sense necessitat d'un referèndum, i en açò estic concentrant part des meus esforços.

M'he donat compte de que una vegada defens una causa, de cara a s'altre gent, sa vida privada i personal passa a una segona (o cinquena) plana; i tots sabem que sa vida privada alguna vegada te sol fotre qualque hòstia d'aquelles que fan molt de mal, com he comprovat fa ben poc. I és en aquest moment quan m'he creat un conflicte intern molt "heavy".
Defens unes causes, a mort, però he vist es fons de molt a prop, cosa que ha fet que no sentís sa mateixa il·lusió, temporalment, per aquestes causes. I me deman; és normal? Sóc mala persona per açò?

Al llarg d'ets anys m'he anat creant una cuirassa per a que només una persona important fos sa que carregues amb ses meves penúries, cosa que m'ha duit a ser dèbil avui en dia per no saber delegar en tota aquella gent que m'aprecia.

Bé, que tot açò m'ha fet reflexionar més que mai. M'ha ajudat a posar en ordre tots es papers que tenia tirats damunt sa taula des meu cervell, a fixar-me uns objectius i unes prioritats.

Gràcies al mon avui en dia estic molt millor, ara se que he de fer quan rebi una clotellada, córrer a rallar amb aquells que me volen ajudar, escoltar opinions i aprendre d'elles. Gràcies al mon també he decidit seguir defenent ses meves idees i no deixar que ses situacions adverses me superin.

He de dir que m'he sentit molt egoista per no saber sortir d'una "tonteria", mentre centrava esforços en açò hi havia gent que necessitava molt més es meu petitíssim granet d'arena per canviar el mon. Me sap greu haver fallat.

Si algú arriba fins aquí baix, gràcies per perdre 5 minuts en llegir es meus pensaments. Sembla una tonteria però ja ho diuen: "millor fora que dintre".

Només me queda una cosa a dir, seguim treballant per una societat millor!


I és que... de tot en sortim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada