SOS Menorca

Pas per sa Me-1, me dona sa sensació de que tot està perdut. Estic trist. Que li estem fent a sa nostra estimada illa?

Per sort, poc després tenc s'oportunitat d'assistir a una reunió on totes ses persones que hi ha estan molt ben informades.

Després d'atendre a totes ses explicacions, dades i gràfics sobre es projecte, i veure que no hi ha un sol informe que defensi es pocs arguments que tenen es governants per dur-lo a terme, sóc optimista, m'empalt de s'optimisme des meus companys; només cal una cosa... que sa gent obri ets ulls.

Resulta increïblement fàcil mostrar es desacord en un tema o altre, des d'una xarxa social, sense moure’ns des sofà. Açò te una part positiva, 100 des teus 600 amics a facebook veuran que has publicat cosa, d'aquets 100 igual 40 llegeixen part des text, d'aquets 40 només 20 se'l llegiran sencer i pot ser estaran d'acord amb tu, alguns inclús posaran un "m'agrada". Algo és algo, no? Sa consciència queda molt més tranquil·la, ja he mostrat a es meus amics que estic en desacord. Aquesta és sa part “positiva”.

De sa part negativa me’n vaig donar compte fa realment poc.

Mentre jo estic escrivint açò: hi ha gent que està treballant, de manera altruista, per fer alguna cosa que realment pugui frenar aquesta barbàrie d’obres de sa qual, es que mos estimam Menorca, no estem gaire orgullosos. Sa part negativa, és que estic fent lo mínim per defensar sa causa.

Quan me vaig donar compte de que podia fer bastant més, vaig decidir anar a reunions, assemblees, escoltar i informar-me bé per poder involucrar-me fins es màxim de ses meves possibilitats personals i així poder aportar cosa que realment sigui significativa. Així idò, vaig brindar sa meva ajuda a SOS Menorca, vaig decidir que si podia aportar alguna cosa ho faria encantadíssim.

Dissabte passat, a Maó, va començar una roda d’assemblees on s’informa de tot el que està succeint i a on s’escolta a tothom que tengui una idea o pregunta, i que  anirà a un poble diferent cada dissabte. Encara que no sóc estadista, m’arriscaré a dir que hi havia més de 100 persones dissabte passat. Per jo, un número insuficient, podríem ser molts més i ho sabeu. Hi ha gent que per motius prou forts no pot assistir, però en molts altres cassos és simplement vaguería... i sense s’esforç de tots no ho podrem salvar.

Tenim un govern que només valora sa seva pròpia imatge pública, que on se’l pot ferir és sortint as carrer, protestant i deixant en evidencia que no tenen una “majoria silenciosa”.

Ja acab, només dir que açò és una crida, a tots aquells que esteis encontra de com estan tractant a sa nostra illa, a ser participatius, a sortir as carrer i protestar, a posar un bon gra d’arena en aquesta lluita en defensa de sa nostra Menorca, perquè ella te vida i si pogués rallar diria: SOS Menorca!