1 de novembre

Encendre sa tele, fer un poc de zàping, i tot sona igual.

Es dia des morts/Tots Sants. Dia d’anar as cementeri a dur un ram de flors a aquells que ja no son aquí. 

Tothom té a algú dins es caixó; està clar que tothom acaba allà mateix, depèn de s’economia familiar un acaba dins un forat a sa paret (com tots ets pobres) o té un mausoleu per demostrar lo econòmicament poderós que era en vida. 

Sa qüestió és que, avui es cementeri es vesteix amb ses millors gales per rebre a familiars o amics des qui estan allà enterrats. Com si només obrissin ses portes una vegada a s’any, o com si dia 1 de novembre fos s’únic dia de s’any que ets esperits des morts tornessin a sa terra (Pot ser, els hi surt més econòmic agafar sa parca de tornada si pillen es bitllet en grup). 

He de dir que crec que és immoral celebrar una festivitat així. Per que? Fàcil, si tens a algú estimat al més enllà, no t’hauria de fer falta un dia de festa per pensar en ell o per anar-lo a visitar. Personalment, si tenc coses que contar as meus, hi vaig quan se que puc conversar amb ells tranquil•lament; a més, està mal vist que algú entri a es cementeri amb un bòtil d’alcohol, i se del tot cert que l’avi s’enfadaria si no li duc una cervesa ben freda i una garrova de “contrabando”. 

Sona un poc fals açò de quedar tot es poble sencer per anar as cementeri juntets. Més val anar-hi sense que ningú s’enteri, en discreció, sense mostrar orella, segur que si ens poden veure des d’allà dalt estaran més agraïts i es sentiran més estimats. Sa meva conclusió és que si de ver estimaves aquella persona que ja no hi és, s’any té 365 dies... inclús n’hi ha que 366 i hi ha mínim 364 dies millors per anar a fer una visita, que no dia 1 de novembre. 

Bé, coses meves... però lo de sempre “cada loco con su tema”.

Ara a fer una cervesa, sa primera serà per aquells que no hi son, com sempre.