Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavalls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cavalls. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 d’agost del 2017

SENTIMENT

Aixecar-se a mig matí, un dissabte de sol, les quatre cerveses de la nit anterior passen factura, però res pot
La fotografia es correspon
a l'atemptat ocorregut a
 Barcelona el 17-08-2017
impedir que avui sigui un gran dia.

Ja he escoltat com el pare i el meu germà acaben d'enllestir els darrers preparatius, ma mare ha pujat i baixat les escales unes quinze vegades, i la meva germana encara dorm, la seva primera ressaca.

El mòbil no para de sonar, tothom, de la família i grup d'amics, està pendent. Ser el centre d'atenció no ho duc malament, però m'arriba a atabalar en dies així. És una sensació estranya.

Ha arribat l'hora, hem dinat de paella amb els amics però, són les quatre del capvespre i he de preparar-me. Arriba un moment dels més especials, sortir de la dutxa i trobar-me amb moltes persones estimades assegudes al menjador.

Me tremolen les mans, són nervis d'il·lusió, ma mare ho nota i m'ajuda a botonar-me la camisa blanca, què faria sense ella? Es torna a seure i s'atraca mon pare, corbatí en mà i me'l posa molt carinyosament, sempre em dóna els darrers consells i ànims. Els necessit.

Estic llest i ja hi ha algú molt especial que m'espera impacient aquí baix. Les escales fins a la porta se'm fan eternes, vull ser-hi però ho vull gaudir.

Aquí baix espera tothom, i ell. Que guapo que va de negre i verd. Els amics m'abracen i em diuen que ens veurem prest. La tia Juana em fa el darrer retoc perquè vagi com un pinzell i em desitja sort amb tot el que vindrà. Els meus germans m'abracen i miren il·lusionats. En aquest cas, els darrers sempre vull que siguin els pares, em reconforta. M'abracen, em demanen que tengui cura i em desitgen molta sort, una llàgrima d'amor sincer me regalima per la galta.

Ara sí, m'atrac a ell i a cau d'orella li dono les gràcies pel que anem a iniciar junts i li dic "sortim a passar-nos-ho bé, anem a arrasar". Ja està, la cerimònia està feta. Posar el peu esquerre sobre l'estrep, pujo i partim. Bones Festes Sant Climent!

*Avui no puc deixar d'aprofitar l'ocasió, en aquest text, de mostrar la meva solidaritat amb tots els pobles que pateixen el terrorisme i les guerres, especialment dels atemptats ocorreguts dijous a Barcelona i Cambrils

(Article d'opinió publicat al Diari Menorca el dia 22 d'agost del 2017)