Tractats de Lliure Comerç

Fa uns mesos vam començar a sentir, als mitjans de comunicació, unes veus fluixetes i tallades que ens parlaven dels TLC (Tractats de lliure comerç), com ara el TTIP o el CETA.

Poca gent acaba de saber que són, d'on surten, que impliquen,... és un assumpte tan complex i, a sobre, tan poc transparent, que és difícil arribar a comprendre la magnitud d'aquests tractats.

Però, per sort, aquestes veus que sentíem molt fluixetes i tallades, s'han tornat fortes i clares. Experts en la matèria, organitzacions, plataformes, campanyes, i alguns polítics, de cada cop són més els que investiguen i responen aquestes preguntes de les quals – la resta de mortals – no coneixíem la resposta. Avui podem trobar un llarg nombre de pàgines a internet que ens parlen sobre els tractats de lliure comerç; tot i la falta de transparència, hi ha hagut filtracions prou importants per a denunciar públicament les conseqüències negatives que suposarà la firma d'aquests.

Ens parlen d'una retallada de drets socials, retallades en drets laborals, privilegis per a les grans empreses, entrada d'aliments i medicaments alterats amb transgènics pràcticament sense control, pèrdua de la sobirania dels estats,...

Per fer-ne cinc cèntims, el que ens expliquen els experts és:

• Les retallades en drets socials vindran donades per la progressiva privatització de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, l'aigua,...
• Les retallades en drets laborals seran a conseqüència de la negociació, a la baixa, per establir-los d'una manera comuna amb els EUA, que té una regulació més baixa.
• Hi haurà un major ús dels transgènics, per la mateixa qüestió anterior d’harmonització de la regulació.
• Pèrdua de sobirania, les grans empreses podran denunciar davant un tribunal privat a un Estat si la seva rendibilitat no és l'esperada.

Per desgràcia és impossible d'explicar, en 2500 caràcters, tot el que significaran tractats de lliure comerç com el CETA, el TTIP o el TiSA. Però per a tots aquells que es vulguin informar, a més d'internet, durant aquests mesos que vénen, podrem apropar-nos una mica més al coneixement mitjançant el cicle de xerrades que organitza la campanya #MenorcaNOalTTIP en el marc de «Tardor en Resistència», que es porta a terme a multituds d'estats, a una banda i altra de l'Atlàntic.

Dins el mateix marc, s'ha convocat una manifestació el pròxim 15 d'octubre, que partirà de l'esplanada de Maó i animaria a tothom a participar-hi, perquè només amb la conscienciació i mobilització social podrem aturar aquests tractats tan nocius per a la societat.

(Article publicat a l'edició impresa del "diari Menorca" del dia 24 de setembre de 2016)

L’acord de la vergonya

El passat divendres, vam assistir a un altre capítol vergonyós, que deixarem escrit als llibres d’història, l’aprovació i firma per part del Consell Europeu del tractat amb Turquia; pel qual Europa es compromet a pagar 6.000 milions d’euros a canvi de què Turquia rebi i retingui a les persones refugiades en camps de concentració, a expenses de la sort de malviure esperant a ser retornades als seus països d’origen o morir en aquests camps.

Segons els experts en la matèria, l’acord no deixa molt clar que passarà amb totes aquestes persones refugiades; ni tampoc amb els que ara seran considerats immigrants il·legals -Afganesos, Iraquians i Eritreus-, segons sembla ja no tindran dret a protecció internacional.

Hem de recordar que Turquia és un país on el respecte als acords internacionals en matèria de Drets Humans brilla per la seva absència, com demostren les més de 2800 denúncies del Tribunal Europeu de Drets Humans.

També cal recordar que, Turquia és un dels països que aspiren a entrar a la Unió Europea i que una de les coses que fins ara ha impedit la seva entrada són les reiterades violacions dels Drets Humans, cosa que ara sembla no recorden al Consell Europeu.

Tot això fa pensar que, per una part, Turquia està intentant guanyar-se la simpatia dels membres del Consell per a què rebaixi el nivell d’exigència per a la seva entrada a la UE i, per l’altra, que la Unió Europea es vol fer net les mans davant aquesta crisi humanitària i permetre que siguin altres qui es taquin les mans de sang.

Mentre, dins les nostres fronteres, els partits més conservadors estan estenent uns discursos racistes i xenòfobs per tal de manipular l’opinió pública. Discursos que tracten de convèncer a la ciutadania que molts d’ells venen per motius econòmics o de relacionar a les persones refugiades amb la falta de seguretat i delinqüència.

Resulta vertaderament trist veure que hi ha gent que es creu aquesta mena de mentides, més quan dia rere dia veiem, als mitjans de comunicació i xarxes socials, imatges del que està passant als països afectats per la guerra i el que suposa per aquestes persones haver de fugir del que queda de les seves cases, desesperadament i sense cap certesa de seguretat.

Molts encara tindran dins la retina records de no fa tants anys, quan érem nosaltres els que havíem de fugir de guerres i dictadures, quan ens van acollir a diversos països de tots els continents. Som molts els que creiem que ha arribat l’hora de ser solidaris amb totes aquelles persones que ho estan passant malament.

(Article d'opinió publicat al "Diari Menorca", ahir dimarts dia 22 de març)