El passat divendres, vam assistir
a un altre capítol vergonyós, que deixarem escrit als llibres
d’història, l’aprovació i firma per part del Consell Europeu
del tractat amb Turquia; pel qual Europa es compromet a pagar 6.000
milions d’euros a canvi de què Turquia rebi i retingui a les
persones refugiades en camps de concentració, a expenses de la sort
de malviure esperant a ser retornades als seus països d’origen o
morir en aquests camps.
Segons els experts en la matèria,
l’acord no deixa molt clar que passarà amb totes aquestes persones
refugiades; ni tampoc amb els que ara seran considerats immigrants
il·legals -Afganesos, Iraquians i Eritreus-, segons sembla ja no
tindran dret a protecció internacional.
Hem de recordar que Turquia és
un país on el respecte als acords internacionals en matèria de
Drets Humans brilla per la seva absència, com demostren les més de
2800 denúncies del Tribunal Europeu de Drets Humans.
També cal recordar que, Turquia
és un dels països que aspiren a entrar a la Unió Europea i que una
de les coses que fins ara ha impedit la seva entrada són les
reiterades violacions dels Drets Humans, cosa que ara sembla no
recorden al Consell Europeu.
Tot això fa pensar que, per una
part, Turquia està intentant guanyar-se la simpatia dels membres del
Consell per a què rebaixi el nivell d’exigència per a la seva
entrada a la UE i, per l’altra, que la Unió Europea es vol fer net
les mans davant aquesta crisi humanitària i permetre que siguin
altres qui es taquin les mans de sang.
Mentre, dins les nostres
fronteres, els partits més conservadors estan estenent uns discursos
racistes i xenòfobs per tal de manipular l’opinió pública.
Discursos que tracten de convèncer a la ciutadania que molts d’ells
venen per motius econòmics o de relacionar a les persones refugiades
amb la falta de seguretat i delinqüència.
Resulta
vertaderament trist veure que hi ha gent que es creu aquesta mena de
mentides, més quan dia rere dia veiem, als mitjans de comunicació i
xarxes socials, imatges del que està passant als països afectats
per la guerra i el que suposa per aquestes persones haver de fugir
del que queda de les seves cases, desesperadament i sense cap certesa
de seguretat.
Molts encara tindran dins la
retina records de no fa tants anys, quan érem nosaltres els que
havíem de fugir de guerres i dictadures, quan ens van acollir a
diversos països de tots els continents. Som molts els que creiem que
ha arribat l’hora de ser solidaris amb totes aquelles persones que
ho estan passant malament.
(Article d'opinió publicat al "Diari Menorca", ahir dimarts dia 22 de març)
