Quantes pometes té el pomer?

Alguns diuen que són algunes pomes podrides d'un gran pomer, casos aïllats. D'altres diem clarament que es tracta d'un pomer malalt, des de les arrels, passant pel tronc i les branques, per les pomes i fins a la fulla de més amunt.

Les arrels, que s'escampen fins al nucli del franquisme,

passant per les venes d'Aliança Popular i del Partit Lliberal, estan ben agafades a unes xarxes clientelars establertes fa moltes dècades i que sempre han actuat com una banda criminal, al marge de la llei –molts cops amb el beneplàcit dels que han de fer complir-la– espoliant el poble.

És per això que no estranya gens que siguin 35 les trames descobertes fins ara relacionades amb el partit que governa, o els més de 850 investigats (imputats, de tota la vida) en relació a aquest. Tampoc estranya que sigui el primer partit d'Europa investigat per corrupció, o que hagin citat a declarar com a testimoni el seu president, tot un president de govern.

Que no estranyi no vol dir que no indigni, un pot tenir una ideologia o una altra però el que no podem permetre mai és que ens robin, que s'aprofitin del que és públic, que s'enriqueixin amb la política i que a sobre es riguin de nosaltres.

La majoria hem  passat –i estem passant– uns anys molt durs, de pobresa i incertesa, de veure com ens retallaven en drets socials mentre regalaven diners als bancs i grans empresaris, aprofitant la situació per polaritzar-nos com a societat... dividint-nos en grupuscles que no es podran reconciliar mai, fent-nos lluitar entre nosaltres per un treball indigne amb un sou que no mereix ni aquest nom.

Mentre el que hauríem de fer és distingir entre classe dominant i classe oprimida, lluitar en tots els fronts i per fi aconseguir una democràcia real, per la construcció d'un Estat socialment just i igualitari.

Amb aquest esperit va néixer el 2011 el moviment 15M, amb un esperit combatiu, lliure de partidismes, que reconeixia la lluita de classes i que despertava una consciència crítica que havia desaparegut durant els anys de la bombolla.

A punt de complir-se sis anys des de l'aparició del moviment, les coses han canviat molt i no han canviat gens. És cert que s'han despertat moltes consciències –no les necessàries encara–, però segueixen governant-nos els mateixos... i això és gràcies als votants (o a Indra... qui sap? No ens sorprendria a aquestes alçades).

Perquè en un Estat normal, no es permetria que succeís el que està passant a Espanya, perquè és denigrant i ens deixa molt malament com a societat; exigim que es dissolguin i entreguin la pasta.

(Article d'opinió publicat al Diari Menorca el dilluns 8 de maig de 2017)

I si ara tornés ETA?

Darrerament sentim a molts polítics del Partit Popular intentant introduir dins la ment dels espanyols el discurs de la por.

El que no és Veneçuela és Iran o, com a recurs, és ETA. O les tres a la vegada.

Mentre cúpules senceres del partit són investigades (allò que abans

se'n deia IMPUTACIÓ) per corrupció, per tapar les vergonyes, s'utilitzen discursos amb arguments infundats i poc creïbles.

Açò, a persones un poc llegides, inicialment ens causa una barreja de gràcia i pena, per just després sentir vergonya -que aquestes persones són la imatge d'Espanya a l'estranger!- i finalment ràbia i impotència.

Ràbia i impotència perquè, aquests polítics neoliberalistes, ultraconservadors, ultranacionalistes i feixistes, intenten inculcar aquest tipus de discurs dins les capes més manipulables de la societat. Tot, com he dit abans, per tapar els seus delictes i seguir en el poder mantenint una organització estructuralment corrupte... I ho aconsegueixen.

Manipulació de masses, una mena de populisme de la por. Més de 1500 "investigats" del Partit Popular per corrupció, fins i tot el mateix partit -el primer en la història-, més de 50 trames en els jutjats i, així i tot, 7 milions de votants.

7 milions de persones que voten corrupció, retallades en drets socials -com l'educació, la sanitat, la llibertat d'expressió, l'habitatge, el treball,...-, pressió fiscal a les classes treballadores, llibertat per a l'evasió fiscal a les grans empreses,... En són conscients del que voten?

Han utilitzat ETA per criticar als partits d'esquerres, l'han utilitzat per criticar la PAH, l'han utilitzat per criticar els independentistes, manifestants, jutges,... per tot el que no porti les sigles del Partit Popular o estigui al seu favor. 

Me deman que succeiria si ETA tornés a atemptar? Els populars serien tan valents d'emprar el nom de l'organització tan gratuïtament?

Continuarà...